Blava

BLAVA, f. 

Mentida, dita exagerada. 

(Espinelves, Folgueroles, Osor, St. Sadurní d'Osormort, Tavèrnoles, Viladrau)

Del germànic blau, adjectiu que, entre les llengües romàniques, només es troba en el català blau i en el francès bleu (occità antic: blau). L'italià azzurro i el portuguès i castellà azul són presos d'un antic mot persa, tal vegada introduït per via aràbiga. 

D'altra banda, l'ús i la tria del mot blava en el sentit de 'mentida' i en altres sentits no gaire allunyats (fer-la blava 'fer-la grossa', per exemple), es podria explicar, segons Joan Coromines (DECLC, s. v. BLAU), pel fet que el blau és un color vistós i més definit que els extrems i poc distintius blanc i negre. 

Segons el DCVB, blava 'mentida' és propi de Menorca i de la plana de Vic. A Tortosa hi ha blau 'mentider', i en terres francòfones també hi ha bleue o bleuse 'mentida', força estès en parlars normands, picards i valons. 

__________________________________________________________
Fotografia: el Dau de Savassona, Tavèrnoles (Jordi Dorca)

Bombarda

BOMBARDA,  f.

Brama, notícia molt estesa i comentada. 

(St. Julià de Vilatorta)

{DCVB: Cardona, Solsona, Gironella}

El substantiu bombarda no és derivat de bomba, sinó, ben al contrari, el mot primitiu d'aquest, obtingut per regressió, segons Joan Coromines (DECLC, s. v. BOMBA). La cronologia dels documents també suggereix que aquesta etimologia pot ser encertada, car el mot bombarda 'artefacte explosiu' és força anterior a bomba, i ja es troba en la descripció d'accions navals en la Crònica de Pere el Cerimoniós, del segle XIV.   

No cal dir que la relació semàntica entre les idees de 'explosió, esclat' o la de 'remor' i 'brama' és ben estreta i notable, gairebé indestriable. 

__________________________________________________________
Fotografia: monestir de St. Llorenç del Munt , St. Julià de Vilatorta (Jordi Dorca)

Bisbe

BISBE, m. 

Prelat superior d'una diòcesi. 

Fer un bisbe 'coincidir dues o més persones a l'hora de dir una mateixa expressió o de fer una mateixa acció'  

(Anglès, Espinelves, Folgueroles, St. Julià de Vilatorta, St. Sadurní d'Osormort)

El substantiu bisbe ve del llatí eclesiàstic EPISCŎPUS, i aquest del grec ἐπίσκοπος.  

La locució fer un bisbe figura en el DIEC2 amb el sentit de coincidència verbal: 'dir dues persones alhora una mateixa expressió casualment'. I té com a origen el fet que en l'antiga cerimònia de consagració d'un bisbe electe calia que els tres bisbes que el consagraven ho fessin dient, tots tres alhora, les paraules del ritual.  

Pel que fa a aquesta parèmia, els nostres informadors de les Guilleries assenyalen usos diversos, i reconeixen, en general, que la coincidència d'acció pot ser de moltes menes i que es pot produir, sens dubte, entre més de dues persones. 

Com a mostra d'ús, a l'indret de Vilalleons, en terme de Vilatorta, ens indiquen que es fa servir, en concret, quan dues persones estiren el braç per abastar el porró al mateix temps. 

A la casa de la Fullaca, en terme de St. Sadurní d'Osormort, ens indiquen, a més, que quan allí es produïa alguna d'aquestes coincidències (verbal, gestual...), hom ho reblava dient: Mireu, un bisbe; el portarem a Querós. En to de facècia. I al·ludint, de fet, a l'església de St. Martí de Querós, que es troba a tramuntana del terme de St. Hilari Sacalm.   

Constatem, en fi, que el sentit de l'expressió fer un bisbe es desplaça, en alguns parlants, cap a significats més allunyats del bàsic. Així, a Espinelves, el senyor Josep Roquet especifica que també es pot emprar per referir-se a una seqüència d'esternuts. 

__________________________________________________________

Fotografia: església de St. Sadurní d'Osormort (Jordi Dorca)

Blanc

BLANC,  m. 

Del color de la neu. 

Fer blanc  'tornar de cacera sense haver caçat res'

(Vilanova de Sau)

Del germànic BLANK 'brillant, resplendent', 'blanc', de l'arrel BLINKEN 'guspirejar'. Apareix ja en el llatí vulgar de l'època tardana i es troba en totes les llengües romàniques occidentals. 

En català, com en les altres llengües d'aquest entorn, hi ha pocs vestigis del llatí ALBUS. Els que tenim els trobem sobretot en la toponímia: Espinelves, Fontalba, Pedralbes, Rocalba, etc. 

Fer blanc es diu en el llenguatge informal, i ple de sarcasmes, dels caçadors, però figura en el DIEC2 solament en el sentit recte, és a dir, 'encertar el blanc'.   

__________________________________________________________
Fotografia: carrer de Sta. Maria, Vilanova de Sau  (Jordi Dorca)

Brèdola

BRÈDOLA,  f. 

Cadascuna de les peces o barres sobre les quals va bastida una cosa. 

(Viladrau)

{DCVB: Ripoll, Olot, Empordà}

Del provençal bredola 'peanya', 'tabulet', segons el DCVB. Joan Coromines, en canvi, el fa venir d'una forma germànica *bridil 'post petita', diminutiu del germànic occidental brid 'tauló, llata' (DECLC).  

A Viladrau el sentim aplicat, en particular, a cadascuna de les barres que componen una persiana. Però un mot d'aquesta mena té i ha tingut aplicacions vàries: entre altres, a Menorca pot fer referència a 'les barres per agafar un carretet o civera'; a Mallorca poden ser 'els raigs de la roda del carro'; a l'Empordà, 'cadascun dels balustres d'un balcó o d'una barana'; a Llofriu, 'la tireta de roba que cusen en els colls de camisa d'home'.  

La n de la variant brèndola, molt estesa, s'explica fàcilment per la influència de mots com ara branca o barana, segons Coromines (DECLC). Cal dir que aquesta variant és, de fet, l'única que té entrada pròpia en el diccionari normatiu (DIEC-2).

__________________________________________________________

Fotografia: carrer de St. Segimon, Viladrau (Jordi Dorca)

Bessa

BESSA, f. 

Branca gruixuda d'un arbre. 

(Arbúcies, Folgueroles, Osor, Susqueda, Viladrau, Vilanova de Sau)

{DCVB: Olot, Rupit, Pego} 

Figura en el DIEC2 amb el significat de 'branca principal en què es divideix el tronc d'un arbre'. Fou emprat per Jacint Verdaguer, i és d'aquest mateix autor, del llibre Dos mártirs de ma patria, del 1865, la mostra que el DDLC en dona: ya per terra rebatuts rodolant / com rodonas aglans cahent d'un roure, / l'embat sa remorosa bessa al móure. 

Constatem, així mateix, l'ús del verb esbessar 'esqueixar les besses (d'un arbre)' en alguns indrets de les Guilleries (Osor, Sta. Coloma de Farners). Segons indiquen els informadors, l'acció representada per aquest verb té com a subjecte un agent natural, és a dir, la neu, un llamp, etc.   

El mot bessa porta e oberta en tots els indrets on hem fet enquestes.

__________________________________________________________
Fotografia: ermita de la Damunt, Folgueroles (Jordi Dorca)

Bescantar

BESCANTAR, v. tr. 

Parlar malament d'algú o d'alguna cosa. 

(Viladrau)

Del llatí BĬS-CANTARE 'cantar malament', on la partícula BĬS té, com es pot veure, valor pejoratiu. 

Cal dir que aquest verb coneix en aquest indret el derivat bescantador, però tant l'un com l'altre, tant el verb com el substantiu, hi són poc usats actualment. 

__________________________________________________________

Fotografia: plaça Major, Viladrau  (Jordi Dorca)   

Barder

BARDER, m.

Conjunt de plantes espinoses, esbarzerar.  

(St. Julià de Vilatorta, Susqueda)

{DCVB: Olot, Empordà, la Selva}

És derivat de barda 'tanca feta amb material vegetal', mot pre-romà, d'etimologia incerta.  

Barder es localitza majorment a l'extrem nord del domini. Coromines (DECLC, s. v. BARDA) l'observa en diferents indrets (Colera, St. Aniol de Finestres, Vilademuls) i esmenta, a més, l'ús que en feren autors d'aquell àmbit geogràfic, com ara Josep Pous i Pagès o Pere Coromines. Cap a ponent, les referències arriben fins l'oest d'Osona i de la Garrotxa. 

El mot barder, tan antic com bardissa, ja figura en les Ordinacions del comtat d'Empúries, del s. XIV, i ha donat, com a parèmia, l'expressió es barder de la lluna 'dona despentinada, bruta i mal vestida' (DCVB: Llofriu). 

__________________________________________________________

Fotografia:  cinglera del Far , Susqueda (Jordi Dorca)