BLAVA, f.
Mentida, dita exagerada.
(Espinelves, Folgueroles, Osor, St. Sadurní d'Osormort, Tavèrnoles, Viladrau)
Del germànic blau, adjectiu que, entre les llengües romàniques, només es troba en el català blau i en el francès bleu (occità antic: blau). L'italià azzurro i el portuguès i castellà azul són presos d'un antic mot persa, tal vegada introduït per via aràbiga.
D'altra banda, l'ús i la tria del mot blava en el sentit de 'mentida' i en altres sentits no gaire allunyats (fer-la blava 'fer-la grossa', per exemple), es podria explicar, segons Joan Coromines (DECLC, s. v. BLAU), pel fet que el blau és un color vistós i més definit que els extrems i poc distintius blanc i negre.
Segons el DCVB, blava 'mentida' és propi de Menorca i de la plana de Vic. A Tortosa hi ha blau 'mentider', i en terres francòfones també hi ha bleue o bleuse 'mentida', força estès en parlars normands, picards i valons.
D'altra banda, l'ús i la tria del mot blava en el sentit de 'mentida' i en altres sentits no gaire allunyats (fer-la blava 'fer-la grossa', per exemple), es podria explicar, segons Joan Coromines (DECLC, s. v. BLAU), pel fet que el blau és un color vistós i més definit que els extrems i poc distintius blanc i negre.
Segons el DCVB, blava 'mentida' és propi de Menorca i de la plana de Vic. A Tortosa hi ha blau 'mentider', i en terres francòfones també hi ha bleue o bleuse 'mentida', força estès en parlars normands, picards i valons.
__________________________________________________________
Fotografia: el Dau de Savassona, Tavèrnoles (Jordi Dorca)
Fotografia: el Dau de Savassona, Tavèrnoles (Jordi Dorca)
