dimecres, 14 de març del 2018

Bisbe



BISBE, m

Prelat superior d'una diòcesi. 

Fer un bisbe 'coincidir dues o més persones a l'hora de dir una mateixa expressió o de fer una mateixa acció'  

(Anglès, Espinelves, Folgueroles, St. Julià de Vilatorta, St. Sadurní d'Osormort)


El substantiu bisbe ve del llatí eclesiàstic EPISCŎPUS, i aquest del grec πίσκοπος.  

La locució fer un bisbe figura en el DIEC2 amb el sentit de coincidència verbal: 'dir dues persones alhora una mateixa expressió casualment'. I té com a origen el fet que en l'antiga cerimònia de consagració d'un bisbe electe calia que els tres bisbes que el consagraven ho fessin dient, tots tres alhora, les paraules del ritual.  

Pel que fa a aquesta parèmia, els nostres informadors de les Guilleries assenyalen usos diversos, i reconeixen, en general, que la coincidència d'acció pot ser de moltes menes i que es pot produir, sens dubte, entre més de dues persones. 

Com a mostra d'ús, a l'indret de Vilalleons, en terme de Vilatorta, ens indiquen que es fa servir, en concret, quan dues persones estiren el braç per abastar el porró al mateix temps. 

A la casa de la Fullaca, en terme de St. Sadurní d'Osormort, ens indiquen, a més, que quan allí es produïa alguna d'aquestes coincidències (verbal, gestual...), hom ho reblava dient: Mireu, un bisbe; el portarem a Querós. En to de facècia. I al·ludint, de fet, a l'església de St. Martí de Querós, que es troba a tramuntana del terme de St. Hilari Sacalm.   

Constatem, en fi, que el sentit de l'expressió fer un bisbe es desplaça, en alguns parlants, cap a significats més allunyats del bàsic. Així, a Espinelves, el senyor Josep Roquet especifica que també es pot emprar per referir-se a una seqüència d'esternuts. 

__________________________________________________________
Fotografia: església de St. Sadurní d'Osormort (Jordi Dorca)