Brèdola

BRÈDOLA,  f. 

Cadascuna de les peces o barres sobre les quals va bastida una cosa. 

(Viladrau)

{DCVB: Ripoll, Olot, Empordà}

Del provençal bredola 'peanya', 'tabulet', segons el DCVB. Joan Coromines, en canvi, el fa venir d'una forma germànica *bridil 'post petita', diminutiu del germànic occidental brid 'tauló, llata' (DECLC).  

A Viladrau el sentim aplicat, en particular, a cadascuna de les barres que componen una persiana. Però un mot d'aquesta mena té i ha tingut aplicacions vàries: entre altres, a Menorca pot fer referència a 'les barres per agafar un carretet o civera'; a Mallorca poden ser 'els raigs de la roda del carro'; a l'Empordà, 'cadascun dels balustres d'un balcó o d'una barana'; a Llofriu, 'la tireta de roba que cusen en els colls de camisa d'home'.  

La n de la variant brèndola, molt estesa, s'explica fàcilment per la influència de mots com ara branca o barana, segons Coromines (DECLC). Cal dir que aquesta variant és, de fet, l'única que té entrada pròpia en el diccionari normatiu (DIEC-2).

__________________________________________________________

Fotografia: carrer de St. Segimon, Viladrau (Jordi Dorca)