Cabauma

CABAUMA,  f.

Cova petita. 

(Arbúcies)

De cobalma (DDLC), creuament de cova (del llatí vulgar CŎVA) i de balma (mot potser d'origen gàl·lic, segons Joan Veny, PALDC), esdevingut bauma per vocalització de l, que hom pren sovint en el sentit de 'cova no gaire fonda', propi del català central (ALDC).      

Fou emprat per l'ornitòleg Emili Tarré i per l'escriptor Pere Coromines (CTILC), i consta en el Diccionari Aguiló amb referències geogràfiques empordaneses (DCVB:  cabauma a Figueres i Campmany). 

Joan Coromines (DECLC, s. v. COVA) el situa igualment a l'Empordà, i fins al Maresme, i el relaciona no sols amb cova i balma, sinó també amb el mot cavorca, de cava orca 'cova infernal'. 

__________________________________________________________

Fotografia: el Regàs,, Arbúcies (Jordi Dorca)