HABITAR, v. intr.
Estar en quietud.
No deixar habitar 'molestar, inquietar de manera insuportable'
(Anglès, Espinelves, Folgueroles, St. Hilari Sacalm)
No deixar habitar 'molestar, inquietar de manera insuportable'
(Anglès, Espinelves, Folgueroles, St. Hilari Sacalm)
Ús familiar i expressiu, ben consignat en el DECLC (s. v. HAVER), on trobem, a més, la referència literària a Pere Coromines, que emprà aquest verb en la narració La dona lletja, dins el volum A recés dels tamarius. També, Caterina Albert a Caires vius (DDLC, DCVB): "El neguit no deixa habitar a la Pauleta".
Però no és sols del català central, aquest ús, car també arriba a terres occidentals, Alt Pallars i Ribagorça, segons el DCVB, en expressions semblants, com ara les que hem observat a les Guilleries: Aquest nen no habita (Anglès).
Habitar és, en totes les accepcions, mot pres del llatí HABĬTARE 'ocupar un lloc, viure-hi'.
__________________________________________________________
Fotografia: Sta. Margarida de Vallors (Jordi Dorca)
