AIXA, f.
Eina emprada per desbastar la fusta.
Eina emprada per desbastar la fusta.
Passar l'aixa 'tafanejar'
(la Cellera de Ter)
Del llatí ASCĬA 'aixa' i 'destral', apareix en documentació catalana del s. XV, en els Sermons de St. Vicent Ferrer.
En la locució que citem, el mot aixa és pronunciat amb consonant sonora: aja. És a dir, ja sense record del mot que l'originà.
__________________________________________________________
Fotografia: la Cellera de Ter des de Bellveí, Anglès (Jordi Dorca)
