Acabacases

ACABACASES,  m. i  f.

Persona malgastadora.

(Espinelves, Folgueroles, St. Sadurní d'Osormort, Vilanova de Sau)

{DCVB: Barcelona, valencià}

Mot compost, no normatiu, i tanmateix consignat en el DCVB, fou emprat per Anton Busquets, gran autor de la Renaixença, nat a St. Hilari Sacalm, en el recull de narracions intitulat Del meu viure rural, publicat l'any 1929, i reeditat per Ça-Calm Exprés el 1998.   

Així és que, en havent dinat, ja era com de costum a l'ombra dels pallers de l'era de cal Rinxo, de panxa al sol i esperant la colla d'acabacases que anaven compareixent d'esquitllentes, remugant la darrera queixalada del dinar uns i altres amb un cantell de pa moresc que posaven a bon lloc aprofitant fins les engrunes que se'ls aturaven al sacsó que els feia la camisa arran de cintura. 

p. 55, línia 14

Del meu viure rural

Anton Busquets i Punset

Il·lustrador: Fidel Bofill

Ça-Calm Exprés, 1998

__________________________________________________________

Fotografia:  casa de Cubells, Espinelves (Jordi Dorca)