PALATRÍS, m.
Dèria, obsessió, idea fixa.
(Anglès)
Mot no normatiu, d'etimologia incerta, tal vegada de palatís 'escaramussa, lluita davant d'un fort', relacionat amb el francès antic paleter 'combatre', 'escaramussar', de palice 'lliça, palissada', del llatí PALUS.
Palatís figura en textos catalans de la fi del s. XIV, en Eiximenis i en la Crònica de Pere el Cerimoniós.
La r de palatrís seria deguda a repercussió de líquida, és a dir, a la influència de la l del mateix mot.
Palatís figura en textos catalans de la fi del s. XIV, en Eiximenis i en la Crònica de Pere el Cerimoniós.
La r de palatrís seria deguda a repercussió de líquida, és a dir, a la influència de la l del mateix mot.
El DCVB situa palatrís a l'Empordà i en dona la referència literària de Joaquim Ruyra. També és d'aquest autor la referència que el CTLC en dona.
__________________________________________________________
__________________________________________________________
Fotografia: el Carreró, Anglès (Jordi Dorca)
