BLANC, m.
Del color de la neu.
Del color de la neu.
Fer blanc 'tornar de cacera sense haver caçat res'
(Vilanova de Sau)
Del germànic BLANK 'brillant, resplendent', 'blanc', de l'arrel BLINKEN 'guspirejar'. Apareix ja en el llatí vulgar de l'època tardana i es troba en totes les llengües romàniques occidentals.
En català, com en les altres llengües d'aquest entorn, hi ha pocs vestigis del llatí ALBUS. Els que tenim els trobem sobretot en la toponímia: Espinelves, Fontalba, Pedralbes, Rocalba, etc.
Fer blanc es diu en el llenguatge informal, i ple de sarcasmes, dels caçadors, però figura en el DIEC2 solament en el sentit recte, és a dir, 'encertar el blanc'. En català, com en les altres llengües d'aquest entorn, hi ha pocs vestigis del llatí ALBUS. Els que tenim els trobem sobretot en la toponímia: Espinelves, Fontalba, Pedralbes, Rocalba, etc.
__________________________________________________________
Fotografia: carrer de Sta. Maria, Vilanova de Sau (Jordi Dorca)
