Dispoti

DISPOTI, m. 

Desordre, disbauxa, estat de confusió. 

(Viladrau)

{DCVB: Llofriu}

Dispoti és deformació de l'adjectiu despòtic, del grec δεσποτικóς 'propi del senyor', passant per la variant dispòtic, que trobem en el mallorquí Gabriel Maura (DDLC). 

Ens consta, així mateix, un derivat abstracte de despòtic: el mot despotiquesa, que fou emprat pel Baró de Maldà amb el sentit de 'abús de riquesa' (DECLC, s. v. DÈSPOTA). 

Tot plegat, com es pot veure, és bastant coherent en el desplegament semàntic i, doncs,  ben a prop de la idea de 'desordre' o 'excés' i altres d'afins que, per al mot dispoti, esdevingut substantiu, ens assenyala el senyor Àngel Aguilar, informador de Viladrau.  

__________________________________________________________

Fotografia: Ball de Bruixes a Viladrau (Ajuntament de Viladrau)