Estaloc

ESTALOC, m.

Tros que resta d'una branca en tallar-la quan no la tallen arran de tronc.

(Espinelves, Tavèrnoles, Viladrau, Vilanova de Sau)

{DCVB: plana de Vic, Montseny} 

Mot normatiu, del substantiu estaló, amb el sufix canviat per influència de broc.  Vocal oberta, doncs, en tots els indrets. 

A Vilanova de Sau també hem pogut observar l'ús del verb estalocar 'tallar les branques deixant-hi estalocs', no consignat en els diccionaris.   

__________________________________________________________
Fotografia: Sta. Creu d'Horta, Osor (Jordi Dorca)