XEREMALLA, f.
Conjunt de borrasques, de bocins i de voliaines que fa el foc encès.
(Tavèrnoles)
Derivat de eixermar, del llatí EX-ĔRĔMARE 'treure un erm, fer cessar d'ésser erma una terra', amb el sufix -alla.
El mot xeremalla també hi és a Collsacabra, però allà, sobretot, en el sentit boscà de 'conjunt d'esporguims, de brots tallats, branquillons en terra' (Tavertet, 2000).
El mot xeremalla també hi és a Collsacabra, però allà, sobretot, en el sentit boscà de 'conjunt d'esporguims, de brots tallats, branquillons en terra' (Tavertet, 2000).
Sol pronunciar-se amb caiguda de la vocal pretònica i en forma ioditzant: xermaia.
__________________________________________________________
__________________________________________________________
Fotografia: carrer de l'Església, Tavèrnoles (Jordi Dorca)
