Jaç

JAÇ, m. 

Lloc on sol jeure un animal. 

Fer un jaç 'fer l'acte sexual'

(Viladrau)

Del llatí vulgar *JACIUM (derivat del clàssic JACĒRE 'jeure'), el mot jaç existeix en català des del s. XV. En el DECLC, Joan Coromines en destaca unes quantes locucions: entre altres, fer jaç 'fer estada' (Castelló de la Plana), fer-se el jaç 'arranjar-se un afer hàbilment' (en el garrotxí Marian Vayreda, dins Sang Nova), veure el jaç 'veure-li la trampa o la intenció (a algú)'. 

No s'esgota, amb això, la productivitat d'aquest mot. En el DCVB se citen aquestes altres locucions: jeure al jaç 'estar descuidat', atrapar al jaç 'agafar descuidat', trobar el jaç 'trobar l'amagatall d'algú o allò que amaga' (aquesta també en el DIEC-2), preparar el jaç 'disposar les coses per a la consecució d'algun fi', fer jaç 'abundar molt', fer jaç (d'alguna cosa) 'tenir-la o gastar-la en abundància'. 

En El Refranyer de Gargallo en trobem unes quantes més, entre les quals fer jaç 'fer pols una cosa' o fer-s'ho jaç 'gaudir molt fent quelcom', i fins aquest refrany: Moltes llebres jeuen en el jaç per falta de caçadors, amb què se sol fer referència a les noies que no es casen perquè no procuren trobar festejador, refrany que també reprodueix Víctor Pàmies en el Refranyer temàtic.         

Podríem afegir-hi, encara, la locució fer jaça (partint de jaça, del llatí vulgar *JACIA, plural de *JACIUM) que, segons el Diccionari Aguiló, pot tenir el sentit de 'fer aplec amb algú, estar-hi de conversa', semànticament propera, com es pot veure, a la que hem observat en el terme de Viladrau, 2007.    

__________________________________________________________
Fotografia:  hotel de can Coromina, Viladrau (Jordi Dorca)