Bessa

BESSA, f. 

Branca gruixuda d'un arbre. 

(Arbúcies, Folgueroles, Osor, Susqueda, Viladrau, Vilanova de Sau)

{DCVB: Olot, Rupit, Pego} 

Figura en el DIEC2 amb el significat de 'branca principal en què es divideix el tronc d'un arbre'. Fou emprat per Jacint Verdaguer, i és d'aquest mateix autor, del llibre Dos mártirs de ma patria, del 1865, la mostra que el DDLC en dona: ya per terra rebatuts rodolant / com rodonas aglans cahent d'un roure, / l'embat sa remorosa bessa al móure. 

Constatem, així mateix, l'ús del verb esbessar 'esqueixar les besses (d'un arbre)' en alguns indrets de les Guilleries (Osor, Sta. Coloma de Farners). Segons indiquen els informadors, l'acció representada per aquest verb té com a subjecte un agent natural, és a dir, la neu, un llamp, etc.   

El mot bessa porta e oberta en tots els indrets on hem fet enquestes.

__________________________________________________________
Fotografia: ermita de la Damunt, Folgueroles (Jordi Dorca)