Barder

BARDER, m.

Conjunt de plantes espinoses, esbarzerar.  

(St. Julià de Vilatorta, Susqueda)

{DCVB: Olot, Empordà, la Selva}

És derivat de barda 'tanca feta amb material vegetal', mot pre-romà, d'etimologia incerta.  

Barder es localitza majorment a l'extrem nord del domini. Coromines (DECLC, s. v. BARDA) l'observa en diferents indrets (Colera, St. Aniol de Finestres, Vilademuls) i esmenta, a més, l'ús que en feren autors d'aquell àmbit geogràfic, com ara Josep Pous i Pagès o Pere Coromines. Cap a ponent, les referències arriben fins l'oest d'Osona i de la Garrotxa. 

El mot barder, tan antic com bardissa, ja figura en les Ordinacions del comtat d'Empúries, del s. XIV, i ha donat, com a parèmia, l'expressió es barder de la lluna 'dona despentinada, bruta i mal vestida' (DCVB: Llofriu). 

__________________________________________________________

Fotografia:  cinglera del Far , Susqueda (Jordi Dorca)